Cròniques de la Festa Major 2019. Dia 3: la cara oculta de la lluna.
Raúl del Valle, el relator de la Festa Major dels Cans i les Ovelles, ens ofereix la tercera crònica referent al dissabte 20 de juliol. La podeu llegir a continuació, i podeu seguir els seus textos a través de la pàgina web de l’Ajuntament, del compte d’Instagram i també de la pàgina de Facebook!
Dia 3: la cara oculta de la lluna
Si m'haguessin preguntat, fa només un parell de setmanes, sobre la meva vivència de la Festa Major de Canovelles, hauria parlat dels concerts de la nit i poc més. Tot i haver viscut en Canovelles 30 anys de la meva vida, la meva participació en l'esdeveniment ha estat sempre limitada a ser un humil usuari de les barres mentre allà, dalt de l'escenari, sonava la música. Mai no havia participat de cap activitat diürna ni he format part de cap col·lectiu del poble. Tampoc és que sigui una persona totalment asocial, però sempre m'ha agradat anar per lliure, sense lligams ni compromisos més enllà dels estrictament necessaris.
Aquesta vocació d'electró lliure pertany al passat. Ara sóc pare d'un nen de dos anys que no entén de la necessitat de respectar les ressaques ni res que s'hi assembli, amb la qual cosa enguany estic descobrint tot un univers desconegut: les activitats diürnes. Ho faig amb esperit analític i voluntat de comparar la meva nova perspectiva amb la vella, quan per mi la Festa Major era només una concatenació desordenada de música, alcohol i ressaques que semblaven interminables.
La primera conclusió a què he arribat després de repartir el meu dissabte entre la tapa solidària, la cercavila gegantera i la Holi party és evident: de dia fa molta més calor. La segona, després d'haver renunciat als concerts de la nit -coses de la conciliació familiar- no ho és menys: sense ressaca, el diumenge té millor aspecte.
Més enllà de les obvietats, m'ha cridat l'atenció la coincidència en el temps, i gairebé en l'espai, de dues activitats que d'alguna manera es poden entendre com a oposades, els dos extrems de la cultura popular: d'una banda, la continuació de les tradicions representada per les colles geganteres i sardanistes; de l'altre, la globalització cultural que ha adaptat una tradició índia com la Holi party convertint-la en un acte festiu que, d'alguna manera, és com una versió en sec i amb colors de l'antiga festa de l'escuma.
Suposo que aquesta aparent contradicció representa perfectament l'essència de Canovelles com a poble: la barreja d'elements diversos, el mestissatge que, segurament, és el nostre principal tret d'identitat.
