Història
El nom Canovelles és documentat per primer cop en un registre per escrit l’any 1008 quan el senyor Ingilbert i la seva dona Incúncia van fer un canvi de terres de Canovelles amb l’abat Ot de Sant Cugat de cinc peces de terra que ells hi tenien per comprar unes terres que els donava el monestir situades en un altre lloc; amb la cessió de les terres els donadors traspassaven a l’abat i al monestir el domini i la potestat que hi tenien.
Tot i això, les primeres restes trobades al terme de Canovelles corresponen a l’època del neolític mitjà, entre el 5500 i el 3500 aC, que va ser quan els pagesos es van situar en llocs més planers. A Canovelles es van localitzar dues tombes a Ca l’Estrada, i a la bòbila prop de Ca l’Amell Xic juntament amb la sepultura s’hi va trobar el material que es dipositava amb el difunt.
En el període final del neolític, del 3500 al 2100 aC, i a l’inici de l’època de bronze, es va desenvolupar la cultura megalítica caracteritzada pels grans monuments funeraris d’enterraments col·lectius, com eren els dolmens. D’aquest període a Canovelles prové l’extraordinària troballa de l’estàtua-menhir del jaciment de ca l’Estrada. Una representació del menhir de ca l’Estrada es troba exposat a la sala d’exposicions del Teatre Auditori de Can Palots.
Canovelles ha estat històricament un poble eminentment rural. L’agricultura era la base econòmica dominant i durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX encara ho era. Segons el padró de béns immobles del 1853, a Canovelles predominava el conreu de cereals de secà. L’aigua provenia bàsicament dels torrents, tot i que totes les masies tenien pous d’on extreien l’aigua que havia de servir per als usos domèstics, per als animals i per a la petita activitat agrícola.
Pel que fa la població, l’any 1890 Canovelles tenia 334 habitants, dels quals 115 (un 34,4%) es dedicaven a tasques agrícoles. Fins l’any 1950 el municipi tenia 631 habitants, però durant la dècada dels anys 60 i 70 va augmentar de forma considerable, a causa del fort creixement del nombre d’immigrants registrat provinent d’altres zones de l’estat espanyol, passant dels 3.061 habitants de l’any 1960, als 8.149 de l’any 1970. A partir dels anys 90, Canovelles va començar a rebre immigrants extracomunitaris, que han fet créixer el municipi en nombre d’habitants i fins i tot en territori edificat, com és el cas de la zona de Can Palots, urbanitzada darrerament.
En referència a les troballes arqueològiques, aquestes es poden veure al Museu de Granollers. El Teatre Auditori de Can Palots acull una rèplica del menhir de Ca l'Estrada. L'Ajuntament de Canovelles ha editat un seguit de publicacions de referència que es poden consultar a la Biblioteca Frederica Montseny.
Les institucions
Canovelles ha tingut al llarg de la seva història, homes que han encapçalat l'Ajuntament, en èpoques remotes, turbulentes, durant la dictadura, la transició i la democràcia. En aquest espai us aproprem a les seves vides.
Accés a la pàgina web del Diccionari biogràfic dels Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental des del 1901.