Cròniques de la Festa Major 2022. Dia 4: En necessitàvem tan poc!
Per quart any consecutiu, la Festa Major dels Cans i les Ovelles serà explicada, jornada a jornada, a través de la mirada d’un relator. Enguany, l’escollit de testimoniar l’activitat festiva serà el canovellí Sergio García (1990), que es dedica a la comunicació estratègica i és l’autor del bloc de viatges Singularia. Ha estat vinculat al Canovelles Bàsquet Club durant deu anys i habitualment escriu a la revista ‘Gent de Canovelles’. A continuació podeu llegir la crònica del diumenge 24 de juliol.
Dia 4: En necessitàvem tan poc!
El 25 de març del 1888, en Carlos de Magarola va fundar la primera associació de Canovelles: la Germandat de Sant Sebastià. Es tractava d’una mútua que vetllava per assegurar que, en cas de malaltia, els pagesos del poble rebrien una compensació diària de dues pessetes i mitja. La quota mensual: una pesseta. Ja fa temps que una pesseta —ni dues i mitja— no val per a res, encara menys des que la paraula inflació és el trending topic quotidià d’aquest 2022. No obstant això, sembla que, certament, les excuses que més triomfen a l’hora de treure’ns als carrers per celebrar-nos són poc o gens luxoses. I, si no valen una pesseta, s’hi apropen.
A Bunyol —per exemple—, al País Valencià, la fantàstica senzillesa d’un tomàquet s’ha acabat convertint en una macrofesta major que rep visitants de tot arreu: la Tomatina. A Gràcia, del plàstic ja utilitzat, les veïnes i els veïns en fan art, engalanant, cada mes d’agost, els carrers de la vila amb un enginy inigualable. A Haro, a la Rioja, per Sant Pere celebren una batalla —tan inofensiva com multitudinària— que té com a element central el bé més abundant per aquelles contrades: el vi. I, a Canovelles, pel diumenge de Festa Major, un ‘catxarro’ i una galleda d’aigua són més que suficients per fer embogir un bon grapat de centenars de persones que, com un enorme cuc groc i blau, desfilen pels carrers del poble repartint rebombori a tort i a dret i mentre imploren repetidament que els reguin. I ho fan durant una hora llarga fins arribar al carrer de Montserrat (per cert: tots els carrers canovellins haurien d’estar engalanats així de macos!), on una mena d’apocalipsi aquàtica formidable que vessa des dels balcons acaba desfermant un èxtasi col·lectiu tan hipnòtic com desenfrenat. Quin goig, recórrer aquesta via, plena de gom a gom, després de tres anys sense Catxarrada!
Definitivament, el diumenge de Festa Major és la constatació empírica que ens demostra que, a Canovelles, necessitem ben poca cosa per passar-nos-ho bé. Un cop ja assecats, mudats i sopats, un cuc d’un tamany similar al que fa unes hores s’havia remullat fent xivarri es configura de nou al voltant de la font del Mil·lenari per deixar-se guiar per un mitjà de trasport tan bàsic com, a simple vista, banal: una furgoneta equipada amb altaveus. La gràcia de tot plegat? Moure el cos al ritme de les cançons que més ens conviden a fer-ho mentre fem ruta cap a una altra —sí, com ens agrada!— nit de gresca. I, com sempre, compartir el ritual amb les companyes i companys de pàtria xica, que en aquest punt de la Festa Major ja hem tornat a convertir en amics inseparables.
Què en pensaria de tot plegat, en Carlos de Magarola, si el poguéssim teletransportar a la Canovelles d’avui? Probablement, d’entrada, que estem sonats. En tot cas, si hi aprofundís un pèl més, es quedaria bocabadat en descobrir que aquella associació pionera que va fundar ara fa 134 anys s’ha multiplicat exponencialment i que, avui, al poble, hi ha fins a 68 entitats. I, si bé no totes participen en l’organització del millor sarau que tenim a Canovelles, són el pal de paller i el rovell de l’ou de la Festa Major, i el motor que fa girar catxarrades, tractorades, sardinades, tabalades, cremades i tantes altres coses maques i corals que terminen per -ada i que tenim el goig de gaudir durant aquests dies preciosos i esperats. El carinyo i l’esforç que les entitats posen en la nostra festa gran sí que són un luxe valuosíssim que necessitem molt, i que hem de cuidar i agrair, infinitament, per damunt de tot.
