Cròniques de la Festa Major 2021. Dia 5
Gemma Duran, periodista de Canovelles i vinculada a diverses entitats del municipi, és la relatora de la Festa Major 2021. Podeu seguir els seus textos a través de la pàgina web de l’Ajuntament, del compte d’Instagram i també de la pàgina de Facebook! A continuació teniu la primera, referent al dilluns 26 de juliol.
Dia 5. Tot això que ens emportarem
Un any més, arriba el final de la Festa Major de Canovelles, un nou cap d’any. Fem el balanç dels dies viscuts, les persones retrobades i les recent promeses de veure’ns més.
Què en farem de tanta eufòria continguda i de tantes ganes de trobar-nos? Tan de bo que aquests dos anys no aconsegueixin erosionar-nos, i que l’any que ve els carrers de Canovelles tornin a estar engalanats, actius i desperts.
Que el concurs de truita de patates ens embriagui el dijous, que ens busquem al vídeo de presentació de Festa Major recordant les festes passades i que el divendres ens faci arribar sense dormir a dissabte matí. Que el dissabte ens esperi el vermut solidari, el diumenge ens trobi saltant als concerts del parc de la Pau i que durant el dilluns s’apoderi de nosaltres la nostàlgia d’haver passat un any més, una festa major.
Tots aquests desitjos els pensem mentre se’ns il·luminen els ulls de veure, ben amunt, uns focs d’artifici al ritme de la música, els colors envaeixen la plaça de Margarida Xirgu i vivim un moment autènticament real i genuí de la Festa Major. Omplim-nos els pulmons d’aire i de paciència per al que ve i per tot el que vindrà, que segur serà sorprenent i millor.
Arribem al final i és en aquest punt quan penso en qui inverteix temps i esforços en organitzar aquesta festa. Es desviuen, i aquests darrers dos anys s’han empapat i empatxat de DOGCs, de Procicat, de normatives i restriccions, però tot i així han seguit endavant: en Franki, la Sandra, l’Àlex, en Miquel, en Joan, la Mercè, la Glòria, l’Anna, la Sara, la Paula, en Pau, en Xavi, en David, l’Ousmane, en Javi ... i tantes altres persones que em deixo, però que treballen incansables com formiguetes perquè tot vagi bé i segueixen cuidant-nos; segueixen treballant per recuperar la il·lusió, perquè serà tot això el que ens emportarem. Moltes gràcies a tots!
I fins aquí, només em queda reconèixer l’immens honor d’haver relatat dues festes majors i reiterar-me en un clar i fort que ahir va retronar pels carrers:
Visca els Cans. Visca les Ovelles. VISCA CANOVELLES.
