Cròniques de la Festa Major 2020. Dia 3

Dia 3

El tercer dia despertà l’estrèpit de la tronada de migdia, una de les coses que han ressonat i rugit als carrers de Canovelles. Tant la CAN com n’OVELLA estaven arraulits a prop meu.

Ja feia hores que caminàvem sense saber on aniríem a parar, que ens vam trobar unes noies jugant amb pals de foc i cintes de llum, així com uns vailets que jugaven amb unes forques de foc, vestits amb casaques de dimonis. Tot i la calor que feia, la única cosa corrent en un mes de juliol, els infants i no tant infants saltaven i jugaven molt a prop del foc. Què tindrà el foc que hipnotitza?

La CAN i n’OVELLA es van entossudir a acostar-s’hi i veure-ho de més a prop.

Continuàvem el nostre periple buscant una mica d’aigua, de civilització, o algú que ens pogués guiar cap a casa i poder continuar amb les nostres tasques del dia a dia, però no s’albirava res a l’horitzó. Seguíem perduts en aquell indret insòlit i solitari sense entendre res.

Esgotats per les emocions del dia, la CAN m’explicava les experiències viscudes al planeta que menys li havia agradat del seu viatge interestel·lar.

- Vaig visitar un planeta on només hi havia aeroports, i tothom viatjava d’un cantó a un altre sense saber què buscava: només sabien que no estaven satisfets allà on eren.

- Potser volien visitar nous indrets...? – vaig preguntar jo.

- No! Allà, vaig poder parlar amb una persona que viatjava i em va confessar que fugia d’haver de trobar-se amb ell mateix, per això estava en constant moviment.

Les persones viatgen constantment perquè mai estan satisfets al lloc on són.

Acompanyeu-nos en el petit viatge pels mons de la petita CAN i el petit OVELLA, aquest any en aquesta Festa Major ben excepcional i especial, però sobretot: Cuidem-nos!