Teatre i música: Cançons que acaben en fade, de La Copla de Wisconsin

Si ens preguntem per la banda sonora de la transició espanyola, és probable que moltes de nosaltres pensem en la música de la movida madrileña amb els grups més vanguardistes del moment que s'allunyen radicalment de la caspa, el puritanisme i els valors tradicionals vinculats a la música espanyola durant el franquisme.
Però què passa amb la música d'altres artistes que també acaparaven les llistes d'èxits d'aquests anys, com la Rocío Jurado, la María Jiménez o la Mari Trini? Aquestes figures de la cançó popular no proposen grans ruptures estètiques i musicals però moltes de les seves cançons vehiculen missatges proto-feministes que no només van deixar una profunda empremta en el gran públic de l'època, sinó que, ara com ara, continuen sent reivindicades pels feminismes i la lluita LGTBIQ+. 
Cançons que acaben en fade out intenta respondre a moltes preguntes des de l'escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

TOT EL QUE VOLS SABER I VENDA D'ENTRADES