Cròniques de la Festa Major 2025. Divendres 25

Comença la festa: ni la pluja pot amb nosaltres 

Avui Canovelles s’ha llevat amb aquella sensació d’expectativa, amb el pessigolleig a la panxa, avui comença el primer dia oficial de la Festa Major. Al matí el sol no és gaire generós. Potser s’està reservant per més tard, o potser no vol llevar el protagonisme a la nostra festa.

El repic de campanes que anuncia el gran sarau canovellí comença ja a la tarda, el so ha omplert el carrer de Sant Fèlix, ressonant com un batec que ens diu: “Ara sí, comença el que és nostre.” Aquest any el moment ha tingut un afegit especial, s’han estrenat dos capgrossos nous, els nostres símbols com a poble, el can i l'ovella. A partir d’avui aquests capgrossos s’afegiran a la Colla Gegantera. Han baixat amb el cap  ben alt (i ben gros), i han estat rebuts entre aplaudiments i una alegria tendra, d’aquella que només surt quan el poble es reconeix en les seves pròpies figures. 

El cercavila dels Cans i les Ovelles d’aquest any ha estat diferent. Si en altres edicions el ritme el marcava un tractor amb altaveus a tot drap i una marea de joves ballant com si la festa major fos un rave rural —cosa que també té el seu encant, no ens enganyem—, aquest any ha volgut fer un gir. S’ha canviat la dansa per tradició apostant per un toc més cultural i comunitari, una aposta que ha funcionat. Primer han obert pas els Diables, amb l’olor de pólvora ja flotant a l’aire, seguits de les bastoneres, marcant el ritme amb la força dels cops, i per tancar, els Gegants, amb els seus nous integrants. 

Amb totes les colles dansant pel carrer de l’Avinguda, hem arribat a l’auditori Can Carrencà, on ha donat principi el moment clau del dia: el pregó. I ha plogut. Ha plogut com si el cel hagués decidit fer la seva pròpia traca d’inici de Festa Major. Cabells i samarretes de festa major xopes com si haguéssim fet submarinisme durant la cercavila. I, tot i això, ha sigut preciós. Perquè aquest any el pregó ha estat de la mà dels nens i nenes de l’Escola Jacint Verdaguer, que enguany celebra el seu cinquantè aniversari, recordant-nos la importància de l’escola pública al nostre poble. Els nens han parlat amb aquella manera tan sincera i valenta que tenen i que fa el seu discurs únic i especial. Gràcies, Jacint Verdaguer per tot l’aprenentatge al llarg d’aquests anys.

La pluja, entestada a ser la protagonista del dia, ha obligat a cancel·lar l’espectacle de circ al mateix Auditori, però això no ha permès que es trenqui l’escenari infantil del dia. En caure la nit els veritables protagonistes han sigut la colla dels diables, corrent i saltant sota les espurnes del correfoc infantil. Entre els tambors, les gralles i el fum s’ha obert la porta a la gran nit, on ja esperava Hotel Cochambre. 

Sembla que el concert d’aquesta banda ja s’ha tornat una tradició al poble, és un grup que sempre funciona a Canovelles, com una fórmula secreta que no falla mai. El seu repertori va des del pop fins al rock passant per la rumba, fent que tota mena de públic s’enganxi al seu espectacle. És casualitat que aquest any la banda també celebra el seu vint-i-cinquè aniversari, igual que les festes del poble. 

I com si Canovelles fos un gran escenari i la nit, una obra en marxa, el teló s’ha tancat un instant i a sobre de l’escenari de la plaça de la Joventut ha aparegut la DJ de la nit, transformant l’ambient en qüestió de segons. La música ha fet de punt final, o potser de punt i seguit d’un divendres de començament de Festa Major.