Cròniques de la Festa Major 2022. Dia 5 | epíleg: Clàudia

Dia 5 | epíleg: Clàudia

Estimada Clàudia,

Ets la destinatària d’aquesta carta que conclou un relat que, al capdavall, m’encantaria que fos una mena de missatge per a les canovellines i canovellins de demà, com tu.

Resulta que la teva mare, a qui has fet passar una Festa Major una mica més calmada i suada que de costum, m’ha encarregat una missió que em fa una il·lusió gegant: fer-te de padrí. Vaig estar buscant què és el que ha de fer un padrí —a banda d’abastir-te de mones de Pasqua—, i sembla ser que la comesa que corresponia, almenys antigament, als padrins, és la de guiar moralment els fillols.

I com que resulta, també, que aquest padrí que t’ha tocat és un enamorat empedreït del seu poble, de totes les coses bones que hi passen i de tota la gent que el fa bategar, has de saber que m’esforçaré amb molta persistència per llegar-te aquest amor immens per dos colors —el groc i el blau— i un nom prou peculiar —Canovelles— que, per aquesta Festa Major, han deixat enrere les mascaretes per tornar a brillar ben fort.

Potser ja ho hauràs pogut notar des de la panxa de la teva mare: tothom esperava amb moltíssimes ganes els dies que hem passat, que han estat molt concorreguts! No has pogut notar el Castell de Focs que hauria d’haver clos, anit, la nostra Festa Major —fins i tot així, malauradament, ens afecta el canvi climàtic—, però has fet un munt de coses multitudinàries: has participat en el Concurs de Truites amb més equips de la història, has estat ballant pels carrers de Canovelles amb nenes, nens, joves i no tan joves, has sentit dansar els nostres gegants amb els de pobles veïns i amics, has tastat el teu primer Vermut Solidari en una plaça plena, has percebut els teus primers correfocs, els teus primers balls de bastons, el teu primer pregó i aquell esclat meravellós de confeti blavigroc que tant li agrada a la teva mare. I ho has fet rodejada de moltes persones i famílies que, com la teva, s’estimen molt Canovelles, tant si hi viuen com si no.

L’any vinent ho podràs veure, tot plegat, amb els teus propis ulls, i aleshores entendràs millor perquè hi posem tanta il·lusió, en tot plegat. Pertànyer a un indret, estimar-lo, celebrar-lo i cultivar-lo col·lectivament ens cohesiona, ens enriqueix i ens fa feliços. És un cicle que es retroalimenta i que, en definitiva, fa que la vida sigui més maca. I t’ho avanço: per desgràcia, l’adultesa m’ha permès comprovar que ens és impossible endevinar quantes Festes Majors més podrem compartir amb qui estimem. Però sí que ens és possible emmagatzemar tots els records que anem generant any rere any durant aquests dies que, fent la vista enrere, han estat tan intensos que semblen setmanes! Així que també m’entossudiré molt a fer-te veure que invertir temps i ganes en celebrar-nos és més que rentable, perquè —com bé deia la Gemma Duran en una de les cròniques de l’any passat—, tot això, al capdavall és el que ens emportarem!

D’aquesta primera Festa Major postpandèmica, Clàudia, només m’ha faltat endur-me records del Parc de la Pau. Humilment, opino que seria fantàstic retornar-hi: és l’espai més verd, privilegiat i bonic que tenim al centre de Canovelles, i no hauríem de renunciar a les seves nits infinites i estimades a la fresca, espontànies, transitades, vives i obertes, on podies escoltar música i creuar-te amb mig poble sobre un mar de gespa meravellós, sense registres d’entrada ni personal que t’escridassi ni empenyi per fer-te fora d’un concert que és de tots.

I ja acabant, Clàudia, vull que sàpigues que darrere d’aquesta Festa Major hi ha un munt de persones que s’han esforçat durant molts mesos i han posat molt d’amor per fer que hagi tornat a estar una realitat fantàstica. Una d’elles em va oferir, un bon dia, el regal formidable que ha estat ser-ne el relator, compartir amb el poble la meva visió sobre el que som i fem i —no m’ho esperava— la possibilitat de rebre tants comentaris afectuosos per fer una cosa que m’apassiona: escriure.

Ara, també i per primera vegada, aquest relat em permet adreçar-me a tu, que ets el futur. Em moro de ganes de conèixer-te i veure, l’any vinent, com formes part del poble i de la Festa Major amb aquesta samarreteta groga i blava que la teva cosina Ivet —tindràs una professora de canovellisme fantàstica!— t’ha regalat enguany. Que mai no ens faltin, ni a tu, ni a mi, ni a la resta de canovellins i canovellines de naixement i de cor, les ganes orgulloses de seguir celebrant-nos!

Visca Canovelles… i bones vacances a tothom!