Representació de "Paradís Pintat" amb la pallassa Pepa Plana

Estem al damunt d’un bufet de qualsevol casa on hi trobem alguns objectes quotidians en els que hi destaca un quadre amb quatre àngels que canten, és un Paradís Pintat. Tota la vida veient-lo i no hi havíem caigut que n’hi ha una de diferent, que té el somni de volar per transformar-se en àngel de la guarda. És aquesta que quan no la pot veure ningú, surt del quadre per intentar realitzar el seu somni. El seu viatge agafa una direcció imprevista i acaba sent l’àngel de la guarda al fons del mar. En aquell entorn meravellós la realitat no és pas com ella pensava. Al món no hi ha pau ni tant sols al fons del mar. I què pot fer una pobre diable d’àngel de la guarda?, no pot fer res més que tornar al seu Paradís Pintat… o no?.
Pepa Plana aconsegueix el que vol: que el públic se l’estimi. Riure, plorar o emocionar-se és conseqüència d’aquesta admiració. L’espectador, des del minut u, ja ha quedat atrapat en la màgia que sap desprendre la pallassa, que domina tots els elements de l’escena.

Pallassa - Pepa Plana
Idea original i guió - Ferruccio Cainero/Pepa Plana
Direcció - Ferruccio Cainero