Dia 5

El darrer dia de Festa Major sempre és el meu preferit. No em mal interpreteu, sisplau. M’encanta la Festa Major i l’ambient que s’hi respira al carrer, però cada final de Festa Major és com un petit cap d’any: ens abracem tot recordant els fantàstics moments viscuts la darrera setmana, i ja mirem cap a la següent, en un compte enrere incrèdul, però il·luminat pel Castell de Focs.

Embadalida, per uns focs artificials d’un altre planeta, ens mirem els 3, agraïts d’haver-nos trobat i intentant esbrinar de quin color serà el següent castell de focs.

- Aquí al mirador de Canovelles s’hi està bé, oi? Ara que, per fi sabem on som... – interrompo el moment de silenci

- I tant, aquest és el millor lloc, aquí s’hi troba de tot! – em respon n’OVELLA

- A veure, de tot de tot... potser no!

- Com que no? Les persones grans no saben el que busquen, però en realitat el que busquen està en una senzilla truita de patates o en un balcó decorat.

El que busquem no es veu amb els ulls, sinó que s’ha de buscar amb el cor.

En un espetec final del castell de focs, tant la CAN com n’OVELLA desapareixen, deixant en mi mateixa un sentiment molt gran de tristesa. On hauran anat?

Tot plegat és un misteri molt gran. Per mi, a la galàxia no hi ha res d’igual que l’univers canovellí que es viu una setmana a l’any. Aquest any, però, hem viscut un univers diferent, hem descobert nous mons, i una servidora ha tingut l’honor de poder-ho relatar, amenitzar les hores una mica més i animar a continuar endavant descobrint els diferents mons que ens envolten. I si algun dia, en algun indret, torneu a veure aquests dos infants: acolliu-los i escolteu les seves lliçons perquè són inequívoques. Mentrestant això no passi, cuidem-nos molt els uns els altres!

Aquí acaba el petit viatge pels mons de la petita CAN i el petit OVELLA, molts ja ho haureu caçat des del primer dia, en moltes ocasions he parafrasejat i la meva inspiració ha begut de moltes obres de ficció, però en especial de El Petit Príncep i relatar aquesta Festa Major de ficció; què podíem fer, sinó, en un any tan diferent i excepcional?