En el barri de Bellulla es troba el santuari on es venerava la imatge de la Mare de Déu de Bellulla. Els orígens de la seva devoció són confosos i comparteix la llegenda de les marededéus trobades. Actualment, la capella és de propietat privada, però se'n conserven les imatges d'aquesta capella situada al municipi de Canovelles.

La llegenda explica que mentre una pastora de Canovelles guardava uns bous, es va adonar que un dels animals se separava del grup i es dirigia cap a la muntanya, avui coneguda amb el nom de Bellulla. Allà, el bou s’agenollava i s’alçava i esgarrapava la terra. La noia va explicar-ho al poble que, encuriosit, es va dirigir cap al petit turó. En aquell indret van descobrir que hi havia un pou sec, dins del qual hi havia una cova amb la imatge de la Mare de Déu.

La devoció es va estendre pel Vallès i s’ha constatat que la capella ja existia l’any 1279, quan es va fer un llegat d’una lliura cera per a l’obra de l’església. El pare Palmerola citava el reverend Guillem Prat com a administrador el 1300. El 1310 es va fer una donació a la capella i el 1364 el rector de Canovelles  va autoritzar a Guillem Negrals a ser el rector de Bellulla.

L’antiga imatge de bronze de la Mare de Déu de Bellulla era venerada per la gent, ja que la consideraven protectora de la vista, i era coneguda per tot el Vallès. Des del 1872 es trobava a la parròquia Sant Fèlix de Canovelles, on va desaparèixer el 1936 a causa de la Guerra Civil espanyola, i des de llavors se li ha perdut el rastre. Durant el període de Guerra civil la capella va ser un hospital infantil que donava servei a tots els infants malalts i ferits de la comarca.

Un reflex de la importància i de la devoció a la Mare de Déu de Bellulla és l’encàrrec d’un retaule als coneguts pintors Vergós, els mateixos que van realitzar el retaule de sant Esteve de Granollers. Els germans Vergós, que eren deixebles de Jaume Huguet, van pintar unes taules per al Santuari de Bellulla de les quals només se’n coneixen tres: una era una Crucifixió (en mans de particulars), una altra dedicada a santa Llúcia i la tercera a santa Àgueda (aquestes dues són a l’Art Institute of Chicago).