La domus d’Olivet es troba a prop del camí que anava d’Iluro a Aquae Calidae (de Mataró a Caldes de Montbui), així com del que partia d’aquella via i es dirigia cap a Bigues i Riells del Fai. La domus dominava una zona de la vall del Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles (antigament anomenat d’Olivet) al límit entre Canovelles i Lliçà d’Amunt. La casa pertanyia a la família Riudeperes, uns senyors feudals que tenien la segona residència a Canovelles.

La torre d’Olivet és circular i probablement estava formada per dues o tres plantes. La planta baixa, que es pot observar actualment, no devia tenir cap obertura i es devia comunicar amb el primer pis per l’interior. Malgrat no ser la residència fixa dels senyors, a la domus d’Olivet es van desenvolupar les activitats pròpies del grup privilegiat al qual pertanyia: les terres eren explotades per jornalers o algun masover.

La primera menció a la Domus d’Olivet data del 1072, quan Berenguer Gilasbert va vendre a Ebrió i a la seva muller, Adelaida, un terreny amb cases, casals, terres, vinyes, recs, oliveres i pastures, situat a les parròquies de Sant Fèlix de Canovelles, Santa Eulàlia, Villa d’Espina i d’Olivet, pel preu d’una unça d’or de Barcelona.

A la domus d’Olivet s’hi ha trobat presència de tota la indumentària pròpia d’un cavaller armat (cota de malla, armadura de ferro, llances i guarniments de luxe per al cavall), així com armes de defensa, guarniments per al cavall i decoració domèstica de ceràmica. En l’àmbit estrictament personal es van fer troballes de joies, que constituïa un símbol de prestigi i distinció social de la noblesa.

En referència a les troballes arqueològiques, aquestes es poden veure al Museu de Granollers. El Teatre Auditori de Can Palots acull una rèplica del menhir de Ca l'Estrada. L'Ajuntament de Canovelles ha editat un seguit de publicacions de referència que es poden consultar a la Biblioteca Frederica Montseny o a l'arxiu digital Estela.