Les obres de la Ronda Nord en el seu tram pel municipi de Canovelles van deixar al descobert a inicis del 2004 un jaciment arqueològic. En aquest jaciment s’han trobat dues tombes on s’hi havia enterrat una dona adulta i un infant respectivament. Les tombes són datades de l’inici del neolític mitjà entre el 4500 i el 3500 aC, però no tenen les característiques típiques dels sepulcres de fossa, com es generalitzaren posteriorment a tot el Vallès.

L’objecte més singular trobat en aquest jaciment és una figura antropomorfa esculpida en un bloc de roca de gres que amida 93 cm d’alçada, probablement amb una funció relacionada a la recollida d’aigua de pluja. Aquesta estàtua menhir data del III mil·lenni, època de les primeres representacions humanes de gran format a Europa i el Mediterrani, fet que la converteix en una de les estàtues menhirs més antigues de la península ibèrica.

La cara frontal de la peça no s’ha conservat, tot i que s’identifiquen clarament el braç i la mà esquerra, i el que interpretem com una part d’un peu. A la cara posterior hi ha representats els plecs d’una capa o vestit. Aquesta escultura trobada a Ca l’Estrada té moltes similituds amb els més de 120 menhirs trobats al sud-est de França.

En referència a les troballes arqueològiques, aquestes es poden veure al Museu de Granollers. en aquest sentit de compilar el patrimoni del municipi, l’Ajuntament de Canovelles ha editat un seguit de publicacions de referència que es poden consultar a la biblioteca Frederica Montseny o a l’arxiu digital Estela, i a la sala d’exposicions del Teatre Auditori de Can Palots es pot veure una reproducció del menhir de Ca l’Estrada