Mas que pertany al barri de la Serra situada al camí de la Serra, sobre la falda del bosc i el torrent de Can Marquès, vora el terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana.

És un mas orientat al sud, construït en planta baixa i primer pis, coberta a doble vessant amb un rellotge de sol a la façana, amb la data de 1947. Al nord de l’edifici hi ha una peça de bosc de pi i alzina, de forma allargada, on comença el petit torrent que va a parar al torrent de Can Marquès.

Segon edifici del barri de Can Cuana, amb el número 5 a la façana.

És una masia de dos edificis de fractura senzilla, cadascun amb una alçada diferent de nivell a la coberta. El nom de la casa prové del sobrenom amb el qual s’anomenava al noi d’aquesta casa que per deslliurar-se de fer el servei militar es va cremar un ull i es va quedar borni per tota la vida.

Bella masia de planta basilical, situada al pla de Can Duran, a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau.

La casa, que data de l’ant 1553, està orientada al sud i té l’entrada de pedra d’arc de mig punt dovellat i les finestres d’arc pla de pedra. S’hi entra des del costat de llevant del camí de Can Colomer, que passa ran la casa i la separa de l’era. L’arcada de Can Colomer, a ponent de la casa, era un aqüeducte sobre el torrent de Xirau que servia per passar l’aigua de la bassa de Can Colomer al camp del costat, però actualment només en queda la volta. La masia ha estat declarada bé cultural d’interès local.

Masia de façana allargada, que també dóna nom al barri i la serra on està emplaçada.

El nom deriva del cognom Joana, qui devia ser la primera persona que va habitar el barri. El cognom de mala pronúncia va derivar en Cuana, ja que a les documentacions de meitat del segle XIX, encara existeix la forma Joana. El barri de Can Cuana és un carrer de masies situada al nord-oest del terme, al qual s’hi arriba per l’antic camí de Can Cuana, creat pels antics treballadors i arrendadors del mas Can Pagès Vell. Actualment el barri ha augmentat amb la nova construcció de cases-torre.

Era una casa de pagès petita fins que fou comprada per una família que tenia explotacions de cafè i cacau. Després de la reforma i ampliació va rebre el nom de Torre de Can Duran, que se situa a ponent del torrent de Fangues. La terra dedicada a bosc, repartida en les diverses zones del mas, ara forma part de la urbanització de Can Duran.

Al costat del torrent de Fangues i de la Torre de Can Duran, hi ha un indret de gran bellesa plàstica amb plàtans alts que ombregen el lloc a l’estiu i que l’omplen de color rovellat, de les fulles dels arbres, a la tardor. És la font de Can Duran, que està urbanitzada amb uns bancs i una paret de pedra al peu de la qual surt un raig d’aigua poc abundant que cau en una petita pica. És coneguda també com la font dels enamorats i és on es realitza la paellada popular el dia de l’Aplec.

Masia situada a la serra de Can Serra, entre el bosc de Can Marquès i el bosc de Can Serra , que envolta la seva franja de terra a la qual s’arriba pel camí curt d’aquesta casa.

Orientada al sud sobre el torrent de Can Serra, és una casa de planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant. Actualment és una residència d’animals de companyia que s'anomena Can Canet, i està envoltada d’una tanca.

Can Marquès és una formidable masia amb un pati tancat al davant, al qual s’entra a través del portal cobert, amb una entrada d’arc pla de pedra picada. La planta baixa té una entrada d’arc de mig punt dovellat i un finestral central al primer pis. En el temps passat va ser una masia magnífica on hi tenien un gran ramat d’ovelles. Actualment la casa és la seu d’un projecte col·lectiu de producció que desenvolupen i potencien l’agricultura ecològica amb criteris agroecològics: La Kosturica.

Primera masia que trobem en arribar al nucli del barri de Can Cuana, amb el número 4 a la façana.

És l’únic edifici del veïnat en cantonada, orientat a llevant per on té l’entrada. Actualment s’ha fet una nova casa on hi havia l’era amb una rajola a la façana que informa del nom de la casa: Can Mingo.

Masia, de principis del segle XVI, situada al terme municipal de l’Ametlla del Vallès, però que per a les gestions eclesiàstiques pertany a la parròquia de Sant Fèlix de Canovelles. La casa sorprèn per la seva entrada entre dues files de xiprers alts. Actualment la masia és un restaurant.

Nom de l’última masia de Can Cuana amb el número 7 a la façana, que s’origina amb el sobrenom de l’home que va fer-la, de cognom Pratcorona, al qual li deien en Sotries perquè provenia de la casa d’aquest nom del terme de Bigues.

És una masia de façana allargada, orientada al sud, de planta baixa i primer pis, amb un balconet en aquest últim. A diferència de les altres cases del barri les façanes de les quals donen directament al carrer, aquesta queda dins un pati tancada.