Inauguració al Teatre Auditori de Can Palots de l’exposició PATRIMONI Testimoni de la història de CANOVELLES

Dins dels actes de celebració del 1010 anys del municipi i sota el lema “Fa deu anys que tenim mil anys” , el dimecres, 4 de juny d’enguany,  l’alcalde, Emilio Cordero, va inaugurar, al Teatre auditori de Can Palots,  l’exposició  PATRIMONI Testimoni de la història de CANOVELLES. que a traves de l’arquitectura ens il·lustra  la  historia de Canovelles i , per tant , la dels  Canovellins i las Canovellines.

Va presentar l’exposició la regidora de Cultura , Yolanda Sanchez, “Es cert que accions com aquesta exposició ens permet conèixer millor el nostre passat, però també ens ha de servir per impulsar la identitat que ens sigui referent per tal de promoure i aconseguir la cohesió social tan indispensable en tot poble. En aquest camí, conèixer els nostres orígens és imprescindible perquè cal conèixer les arrels per estimar-les, valorar-les i entendre millor el present, Saber d’on venim ofereix el sa orgull de sentir-nos canovellins i canovellines” va dir la regidora.

Juan Navarro veí de Canovelles i autor de les fotografies que il·lustren l’exposició va mostrar la seva satisfacció per tenir l’oportunitat de col·laborar en aquest tipus de projectes i, en definitiva fer poble. 

L’Alcalde, Emilio cordero, en la seva intervenció  va recordar la celebració del mil·lenari a l’any 2008 i va posar en valor d’aquesta  festa col·lectiva “ l’esforç, l’alegria i l’entusiasme de les entitats de Canovelles, i de la gent que estima al seu poble i que ho volia  transmetre a tothom. La creació de la taula del Mil·lenari, formada  per tot el moviment associatiu i tots els grups polítics municipals, va permetre dissenyar, entre tots i totes, el programa i  buscar els recursos econòmics, materials i humans, que han permès dur-lo a terme.”

L’Alcalde va dir que “L’esforç de aportar idees viables, el treball conjunt de gent molt diferent i que mai havia portat a terme un projecte en comú,  la gestió dels problemes i les dificultats, el crear empatia , i sobre tot, el compartir una il·lusió té un gran valor i que ens ajuda  a créixer com a persones i , per tant, com a ciutadans. Només per això ja  va ser  important aquesta celebració”

Per últim el Doctor F. Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona va fer una presentació i una visita guiada a l’exposició. Podem destacar:

L’EXPOSICIÓ:

Canovelles té una història molt llarga. Per aquí hi ha passat molta gent, i cadascuna de les generacions dels seus habitants hi ha deixat petjada.  Tota aquesta història encara es pot veure en molts edificis, cases, esglésies i restes arqueològiques que conformen el nostre patrimoni cultural; en definitiva, bona part d’allò que conforma la nostre herència. La nostra obligació és conservar-la i transmetre-la; però també conèixer-la i estimar-la.

CA  L’ESTRADA

El Jaciment arqueològic de Ca l’Estrada excavat en dues campanyes  entre els anys 2004 i 2015, ens indica que aquesta zona va ser habitada en diferents moments des del neolític  fins a l’actualitat. En les excavacions es va documentar un primer assentament neolític (5.500 – 2.200 aC) amb diferents moments d’ocupació  que disposa de la presència de foses, retalls, fogars, 4 fons de cabana amb solera de pedres, quatre enterraments en foses i l’estàtua menhir.

Aquestes evidències ens parla de la presència d’un poblat del neolític antic perfectament estructurat i organitzat, que va ser ocupat  en diferents moments al llarg de tot el període neolític. L’assentament va ser segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació , un dels pocs i més complerts assentament de mitja v mil·lenni aC que coneixem a Catalunya. L’àrea d’habitació estava centrada per quatre cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador  i nivells d’us associats . L’àrea de necròpolis , lleugerament separada per un paleocanal, ha proporcionat, fins al moment , quatre sepulcres individuals en fosa amb aixovar.

DOMUS D’OLIVET.

Al nord-oest del terme municipal de Canovelles, a la val del riu Tenes i a prop del torrent de can Marqués i el torrent de can Serra, hi trobem els vestigis d’una antiga casa medieval fortificada, la Domus d’Olivet, coneguda popularment com el Castell del Moro. Originàriament es va construir una torre circular de defensa construïda al segle X, amb la funció de vigilar i protegir l’encreuament dels antics camins d’Huro a Aquae Calidae (est-oest) i del que anava cap el nord en direcció a Bigues i Riells i Sant Miquel del Fai. La torre original, construïda sobre un petit turó sobre el torrent va ser ampliada posteriorment amb dos cossos quadrangulars transformant la torre en una casa fortificada o domus. Am l’ampliació, aquesta domus a més de mantenir la funció de vigilància passarà també a tenir una funció d’habitatge i d’explotació de l’entorn rural.

La Domus va ser abandonada a mitjans del segle XIV desprès que un incendi la destruís. Entre les restes recuperades en les diverses campanyes d’excavació, en destaca una cota de malla de ferro, actualment al museu de Granollers.

 ESGLÉSIA DE SANT FELIX

L’església parroquial de Sant Felix de Canovelles la tenim documentada per primera vegada en un document de l’any 1008. Desconeixem com era l’església preromànica que hi havia abans de l’actual, però aquesta , d’estil romànic , va ser construït a finals del segle XI i principis del XII.

El temple és d’una sola nau amb absis semicircular i dues absidioles transversals decorades amb arcuacions llombardes, i amb porta a la façana nord actualment tapiada. Al segles XII es va allargar la nau pel costat de ponent amb una coberta de volta de canó i es va construir el campanar d’espadanya. A principis del segle XIII es va construir, al costat de ponent, l’actual façana amb la portalada d’entrada decorada.

La portalada està construïda  com un cos sobreposat, emmarcada per dues columnetes sobreposades amb els seus corresponents capitells corintis. Les arquivoltes se sostenen sobre pilars i una columna central. Les columnes són estriades i els capitells tenen dues parts de decoració, amb palmes de caràcter corinti i amb ocellots amb diferents posicions . A les impostes, als pilars i a la cornisa del marc de la porta hi ha una decoració d’escacat . A l’arquivolta exterior i entre es pilars, la decoració consisteix en una banda de ziga-zaga

CAN COLOMER

Es tracta d’una masia documentada des del segle XV avui abandonada, i que va ser declarada BCIL (1991). Prop de la casa es coneixen restes d’una vila romana d’època imperial que mai ha estat excavada. Si que són visibles les estructures d’abastiment d’aigua de la masia, un aqüeducte d’obra format per una gran arcada que travessa la riera de can Xirau i una gran bassa on aboca aigües .

L’estructura de la casa és de planta basílica amb coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, on en sobresurt una xemeneia . Disposa de planta baixa més un pis, i un segon pis o golfes en el cos central de l’edifici  que servia de graner. A la façana hi trobem diferents obertures, una porta adovellada, tres finestres amb llindes de pedra treballada i unes obertures en tres arcs seguits construïts amb maó en el part superior , fruit d’una ampliació més moderna. A l’exterior de la casa hi trobem diferents elements que també eren imprescindibles pel funcionament de la masia. Una mica apartada de la casa també disposa d’una era de planta circular amb terra de cairons al costat de ponent, i amb una tanca feta en maçoneria de pedra acabada amb maons al costat nord-oest. Aquesta era es conserva sencera i bastant espectacular

LES MASIES

La plana del Vallès  ha estat sempre una bona àrea pel correu cerealístic , de vinyers o d’oliveres, i les masies  han estat el model d’explotació d’aquest territori.  Bona part de les masies actuals les trobem documentades a partir del segle XIII-XIV, si bé és més que possible que ja existissin amb anterioritat. Aquestes masies o cases de pagès tenen algunes característiques en comú. L’estructura de la casa és de planta rectangular amb coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Totes elles estan encarades a migdia per aprofitar el màxim d’hores de sol, i a vegades disposen de rellotges de sol a la façana de factura moderna. Disposen d’una era externa per batre el cereal, i diferents elements per a l’obtenció d’aigua de l’exterior, sigui en forma de pous o mitjançant basses i canalitzacions d’aigua.

• Can castells (casa fortificada dels segles XV-XVI)
• Restes de Can Camp (antic mas del segles XIII que fou convent dels dominics
• Can Gurguí (masia del segle XVIII)
• Can Rovira (conjunt d’edificis d’entre els segles XVI al XIX)
• Can Canyelles (masia d’època moderna)
• Can Marques ( casa de pagès . Als voltants hi ha restes d’una vil·la d’època romana)

ELEMENTS DE L’ÈPOCA INDUSTRIAL

Canovelles disposa d’alguns elements força interessants de l’època industrial . El primer element que configura aquest conjunt seria la torre de les Àguiles o can carranca; una casa de finals del segle XIX amb una característiques típiques del modernisme. El segon element a contemplar seria Can Duran , no tant la casa en si, de mitjans del segle XX, com alguns elements de la casa antiga referents a aquest període com la tanca amb forjat de ferro, o la barana. El tercer punt seria l’antic Ajuntament, un edifici construït ex professo per albergar les dependències municipals en aquest moment de modernització. El quart element seria el veïnat de can Quana, un conjunt de sis cases adossades entre elles que naixeran com a humils habitatges i centres d’explotació  agrària a la segona mitat del segle XIX. El darrer element seria el Pont de ferro del ferrocarril que travessa el riu Congost entre Canovelles i Granollers. Es tracta d’una important obra d’enginyeria civil de la segona meitat  del segle XIX vinculada amb a via férrea de Sant Joan de les Abadesses, que cal reivindicar i valorar.

EDIFICIS AVANTGUARDISTES i AMB GUARDONS INTERNACIONALS

Canovelles també disposa d’edificis avantguardistes, d’arquitectes reconeguts i amb guardons internacionals.

El primer element és la casa de Can Serra, al carrer Bellmunt. Es tracta d’un habitatge unifamiliar  dissenyat per la firma d’arquitectes MBM.arq. En destaca la seva forma i la seva utilitat. El segon element és el Centre Cultural construït el 1983 a la plaça de la Joventut. Un edifici que destaca per la seva funcionalitat i versatilitat. El tercer seria la Nau Simó, una nau industrial d’ús privat destinada  a la logística  i que va ser reconeguda amb un premi FAD a edificis de nova planta de 1989. Un darrer element seria la caserna de la Guardia Civil, un edifici d’habitatge plurifamiliar i de serveis, construït el 1985 i propietat de l’estat Espanyol. Cal destacar la seva planta que te la forma d’un tricorni utilitzat  pel cos de la Guardia Civil