Cròniques de la Festa Major 2019. Dia 4: Informe zoològic
Raúl del Valle, el relator de la Festa Major dels Cans i les Ovelles, ens ofereix la quarta crònica referent al diumenge 21 de juliol. La podeu llegir a continuació, i podeu seguir els seus textos a través de la pàgina web de l’Ajuntament, del compte d’Instagram i també de la pàgina de Facebook!
Dia 4: Informe zoològic
El meu nom és Grub i sóc l'agent U728 de la BEZI (Brigada d'Exploració Zoològica Interestelar). El nostre planeta d'origen orbita al voltant d'Alpha Centauri, però ja fa molts eons que la nostra civilització va conquerir l'espai i vam carregar les nostres esquenes amb la responsabilitat de descriure l'univers en tots els seus detalls. L'objectiu de la nostra expedició al tercer planeta del Sistema Solar és la realització d'un catàleg el més exhaustiu possible de la vida animal al planeta.
A mi en concret m'ha tocat explorar un poble anomenat Canovelles pels nadius i on, com el seu propi nom indica, s'hi poden trobar dues espècies animals: els cans i les ovelles. Espero que la resta dels meus companys hagin tingut més sort i s'hagin trobat una miqueta més de diversitat zoològica, en cas contrari, ens quedarà un catàleg una mica pobre.
Els cans són animals vertebrats, de sang calenta, només presenten pèl al cap, tenen quatre extremitats i es desplacen mitjançant el bipedisme. Les ovelles, per la seva banda, són animals vertebrats, de sang calenta, només presenten pèl al cap, tenen quatre extremitats i es desplacen mitjançant el bipedisme.
Es podria deduir d'aquesta descripció que els cans i les ovelles són exactament iguals i que, per tant, constitueixen una única espècie animal. Però, si bé és cert que ho pot semblar, una observació més detallada revela una diferència fonamental quant a la pigmentació del tors dels individus d'una espècie i l'altra: blava en el cas dels cans; groga en el de les ovelles.
Pel que fa al seu comportament, he tingut la sort de poder observar un estrany ritual conjunt que practiquen ambdues espècies: es reuneixen en quantitat considerable sota l'aclaparador sol del migdia i dediquen tots els seus esforços a conduir uns cossos el·lipsoidals (4 en total) amb l'aparent objectiu de fer passar aquests cossos per sota uns marcs rectangulars (que els participants anomenen «porteries») que estan plantats a un extrem i un altre del terreny on es desenvolupa el ritual, un d'ells protegit per ovelles que intenten que els cossos el·lipsoidals (que els participants anomenen «pilota») no entrin, l'altre protegits per cans amb la mateixa finalitat. Cada cop que aconsegueixen fer passar una pilota per sota la porteria, aquells que ho han aconseguit ho celebren amb efusivitat. Però no crec que li donin gaire importància a aquest fet perquè tampoc no sembla que ningú s'encarregui de portar el recompte de quantes vegades ho aconsegueixen els uns i els altres.
Al ritual, d'aparença cada cop més caòtica, hi participa també un altre individu (anomenat «torracollons» pels participants) que, carregat amb una màniga, no deixa de llençar un potent doll d'aigua als participants, provocant que el camp de terra on es desenvolupa el ritual esdevingui un fangar que dificulta encara més l'objectiu original dels participants.
La finalitat profunda d'aquest ritual sembla estar relacionada precisament amb aquest fangar ja que, a partir d'un cert moment, les pilotes i les porteries passen a un segon pla i els participants es dediquen a agafar-se els uns als altres sense cap mena d'ordre i llençar-se a terra a la part on el fang és més abundant, aconseguint l'efecte, una vegada tots enfangats, de diluir la diferenciació cromàtica entre ambdues espècies, com si el sentit últim de tot el ritual fos expressar que, més enllà de diferències superficials, pertanyen tots a la mateixa espècie.
